Los qui m'an lejut sus los dus sites qui an davantejat aqueste qu'ac saben dejà. Que m'i torni ací.
Que sabetz plan qu'a ua certana epòca lo bearnés qu'èra plan mei atrebit que non pas adara. Que i avè un jornau en bearnés « La votz de la tèrra » mes d'autes jornaus, escriuts en francés, que publicavan tanben discutidas en bearnés.
Taus visitors mei joens que'm cau presentar çò qui aperavan « batalèras » miadas peus « batalaires ».
Qu'ei çò qui èra aquerò ?
Lo vèrbe « batalar » que vòu díser en bearnés « parlar flisco-flasco ». Lo nom comun « batalèra » qu'a mensh aquera connotacion pejorativa : qu'ei ua conversacion a mei d'un, sus subjèctes shens gravitat.
Qu'ei hèra pròche deu francés « conversation à bâtons rompus ». Mes las « batalèras » que son tanben un moment de la nosta literatura bearnesa. Que i a avut « batalèras » e « batalaires ».
Abans de parlar d'eths, que'm cau díser que los davancèrs deus « batalaires » que son los qui an aperats « los cronicors d'Ortès ». Non balhi que quauques noms :
- Eugène Larroque (1832-1899) qui signava las soas cronicas « Lo Capdèth de Horncadut ».
- Daniel Lafore (cousin de'u qui davanteja e qui estó deu son costat dens los medishs combats qu'eth) (« Nostradamus »)
- Félix Seignor (1828-1883)adversari de Larroque e qui l'amuishava de tira en causint tà nom de calam « Lo Hilhòt de Hornquilhat ».
E que n'i avó d'autes. Aqueths cronicors que's pelejavan sus subjèctes politics, que prenèn lo partit o l'arrepè deus candidats a las eleccions... mes, dens las loas letras, que criticavan, tanben, las hèitas de societat, la guèrra, etc.
Los batalaires que son los eretèrs d'aquera tradicion. Las batalèras qu'èran publicadas peus journaus lo « Patriote des Pyrénées » (Simin Palay que n'estó secretari de redaccion) e lo « Petit Béarnais ».
