- Le capitalisme est en train de s'autodétruire (La Découverte)
L'autor : Pascal Artus, director deus estudis economics a la Caisha deus depòsits e professor a l'Escòla Politecnica. - Le capitalisme total (Seuil)
L'autor : Jean Peyrelevade, ancian patron deu Crédit Lyonnais... e òc la medisha banca qui a avut tant e tant de tribulòcis dab lo Bernard Tapie e dab las bancas americanas. - L'avenir deu capitalisme (Gallimard)
L'autor : Jean-Luc Gréau, ancian expèrt deu MEDEF.
Legidor, n'avetz pas dilhèu mei de gost que jo tà las lecturas economicas, mes ací que'vs demandi de har un petit esfòrç tà léger las linhas qui segueishen per'mor ne son pas las pensadas de quauqu'un qui ei contre l'economia de marcat o lo capitalisma o la globalisacion o la mondialisacion... o que sèi jo. Ne balhi pas las reflexions deu president de « Attac » ni las deu paisan José Bové ; nani lo monde qui s'expriman ací que son partisans de tot aquerò, que n'an d'aulhors sovent plan profieitat. Qu'ei dongas interessant de léger atentivament çò qui escriven e sincèrament que crei de que vau lo còp.
* purmèra citacion que la tiri de Pascal Artus :
La conjonccion d'ua exigéncia d'ua hauta rentabilitat de l'esparnha e la gestion d'aquesta darrèra per professionaus en concurréncia, aquerò que mia a priviletgiar los projèctes a cort tèrmi au detriment deus projèctes de desvelopament e de recèrca. Si l'esparnhant e vòu 20% de rentabilitat deu son capitau, que van finir per estangar los projèctes necessaris a la creishença de long tèrmi ».[Anatz véder sus aqueste medish site çò qui un cercaire de haut nivèu, Michel Saint Jean e ditz de la recèrca en França]
* dusau citacion que la tiri de Jean Peyrelevade :
Qu'explica en purmèr que, dens la luta mei que centenari enter capitau e salariat, lo capitau qu'a ganhat e qu'impausa las soas leis e règlas a salariats mau defenduts per sendicats qui n'an quasi nat poder. Puis qu'amuisha quin lo capitalisme eth medish a cambiat. Dinc a la nosta epòca, lo capitalista qu'èra au còp enterpreneire e proprietari. Qu'avè hami d'enterpréner.
Uei los proprietaris-accionaris que son animats per ua hami d'enriquiment dissociada de l'esperit d'enterpresa. Lo capitalista actuau qu'ei anonime. Los qui tienen lo capitau, a destriar deus caps d'enterpresa, que son los 300 milions d'accionaris qui son sus la planeta...E que s'i ved arribar tanben un òmi dont lo nom amuisha de que vien, bahida, de l'economia americana. Qu'ei lo managèr dont l'interès e'u pòrta a's hicar tanben deu costat deus accionaris :
Abans lo managèr qu'èra un salariat hèra plan pagat (dinc a 40 còps lo salari lo mei baish), cargat de la perennitat de l'enterpresa e de la gestion de l'equilibre enter lo capitau e lo tribalh. Uei, dab un rapòrt de 1 a 400, n'ei pas mei briga pagat com un salariat. Ua navèra categoria sociau qu'ei estada atau fabricada, pagada dab los « stock-options », qu'ei a díser d'enqüèra miélher que non pas los accionaris, puishque ne cor pas nat risc de mensh-valuda ! Lo managèr n'ei pas mei que lo servitor zelat de l'accionari dab qui a alinhat los sons interès.Jean-Luc Gréau qu'ei d'enqüèra mei precís quan escriu :
Un varat que s'ei crusat enter los gavidaires d'enterpresa e los accionaris. Quan los salariats e veden d'enqüèra dens l'enterpresa lo lor "utís de produccion", los accionaris que la veden com lo lor "utís de rendament".E òc qu'avetz aquiu plan indicats las rasons d'ua bona part deus problèmas actuaus. N'ei pas mei la qualitat deu tribalh, deus produits hèits qui son recercats uei lo dia (au mensh directament) : qu'ei lo profieit taus accionaris e taus managèrs... e lo tribalh aquiu dehens ? Ne compta pas ... si, que compta mes justament que cau, a tot prètz, que compte lo mei chic, que vale lo mei chic car. D'aquiu enlà, lo pilhatge deus país qui an hèra de ressorças e que los país dits desvolopats n'an pas ajudat quan n'an pas empachat de las har vàler sus plaça. D'aquiu enlà tanben la recèrca de tribalhadors mei chic pagats dongas la deslocalisacion de las fabricas e l'expleitacion deus obrèrs on deslocalisan.
