Los autors d'aqueste article que son tres.
Lo gavidaire qu'ei Jean Charles Hourcade, director de recèrca au CNRS ; director d'Estudi a l'EHESS ; director deu CIRED (centre internacionau de recèrca sus l'environament e lo desvelopament). [qu'ei eth qui m'a balhat l'article dab l'autorisacion de'u hicar suu men site]
Lo dusau autor qu'ei Philippe Ambrosi (cercaire au Development Research Group, a la Banca mondiau).
Lo tresau qu'ei Stéphane Halle-Gatte (engenhaire a Météo-France, economiste au CIRED).
L'article aqueth qu'ei parescut dens « Pour la Science », l'edicion francesa deu « Scientific American » devath lo títol « Faut-il agir ? Les raisons de l'urgence ». L'article qu'ei hèra long ne'n balhi sonque la fin.
Lo gavidaire qu'ei Jean Charles Hourcade, director de recèrca au CNRS ; director d'Estudi a l'EHESS ; director deu CIRED (centre internacionau de recèrca sus l'environament e lo desvelopament). [qu'ei eth qui m'a balhat l'article dab l'autorisacion de'u hicar suu men site]
Lo dusau autor qu'ei Philippe Ambrosi (cercaire au Development Research Group, a la Banca mondiau).
Lo tresau qu'ei Stéphane Halle-Gatte (engenhaire a Météo-France, economiste au CIRED).
L'article aqueth qu'ei parescut dens « Pour la Science », l'edicion francesa deu « Scientific American » devath lo títol « Faut-il agir ? Les raisons de l'urgence ». L'article qu'ei hèra long ne'n balhi sonque la fin.
Evaluar los domaus
Començem per la question medisha deu cambiament e de las reaccions climaticas atendudas. La totalitat de las publicacions recentas que s'amuishan pessimistas. Que sugereishen un arrecul de las superficias glaçadas dens las latitudas hautas. [...] Aquera honuda que poderé destimborlar lo cicle deu carbòni, liberar lo metane piedjat dens lo permafròst, terren dont la temperatura e's demora en devath de 0°C, copar la circulacion tèrmoalina dens l'Atlantic Nòrd. [...] Mei generalament, que seràn destimborlats lo cicle de l'aiga e las responsas deus ecòsistèmas.
Espiem adara quin aqueths efèits e's transformaràn en domaus. Après tot, que lo climat de la Còsta d'Azur e's maute de cap a la Normandia d'ací a la fin deu sègle n'ei pas un problèma si saben organisar la migracion de las estructuras ostalèras e de las populacions qui s'escaparén d'un climat vadut tròp caut. Qu'ei lo genre de conclusion qui tiran las raras evaluacions monetàrias publicadas ; las loas estimacions deus domaus que serén compresas enter 0,5 e 2 per cent deu PIB mondiau.
Otra lo fèit que mantuns tipes de domaus ne son pas comptats, un « detalh » tecnic qu'explica aqueth resultat. Aqueths modèlas que presupausan que los dangèrs que son tostemps anticipats, que los marcats que horneishen dens lo temps volut las informacions necessàrias, que lo motor de la creishença economica que pòt resòlver aisidament totas las dificultats, e que los ganhants, per solidaritat, que compensan de bon grat los perdants. Dens aqueras condicions, ne i a pas en efèit nada rason de pensar que lo cambiament climatic sia un dangèr vertadèr.
Mes aqueras ipotèsis que son hèitas a partir d'un monde meravilhòs que l'experiéncia ne sustien pas.
L'estudi de las catastròfas naturaus, per exemple, qu'amuisha que lo montant deus domaus hèits per un eveniment naturau que depen de l'intensitat de la hèita mes tanben de daubuas « friccions » qui caracterisan l'economia vertadèra.
Atau çò qui costa ua catastròfa que cambia en fonccion de la capacitat de reconstruccion de l'economia tocada.
Catastròfas autan diferentas com l'explosion de l'usina AZF a Tolosa en 2001, ou lo passatge deu ciclona Katrina sus la Navèra-Orleans* en 2005, qu'amuishan que las constrentas sus la reconstruccion ne son pas sonque financèras e que las asseguranças e la solidaritat ne sufiràn pas : los dilais tecnics, lo manca d'obrèrs tà daubuns mestièrs, las constrentas logisticas e las pelejas politicas suus tribalhs a miar que son autant de dificultats entà transformar un esfòrç financèr en tribalhs vertadèrs.
A d'aquerò que cau hornir lo fèit que los domaus que son largament fonccion de l'estat de santat de las economias e de las societats. Trucant economias en crisi, que'n accentuarén los desaploms economics e las tensions sociaus. Qu'ei atau qui lo Purmèr Ministre deu Honduràs que disè que lo ciclona Michèle, en 2001, qu'avè hèit arrecular de vint ans lo desvelopament deu son país. E fin finala qu'ei au mensh asardós de supausar que la solidaritat internacionau que's va exercir automaticament dens lo maine climatic ja que non s'exércia pas dens d'autes (accès a l'aiga bevedera o vaccinacion, per exemple). Entà comunautats vulnerablas, la dificultat a s'adaptar que's tradusirà bahida per l'agravacion de las tensions locaus. [...]
*Los país rics que son tanben a la mercés de hèitas climaticas. Tot medish quan lo risc ei conegut (expèrts qu'avèn solinhat la vulnerabilitat de la Navèra-Orleans), los investissaments ne son pas tostemps eficaç ni votats. E devem contunhar aquera politica avugla e gerir la factura des domaus climatics ?
O e devem investir dens un teishut economic mei respectuós de l'environament ?
